Al Castell de Vila-seca
Cada 5 de gener Mapping al Castell de Vila-seca
Un cop acaba la cavalcada, el Castell de Vila-seca acull el mapping. La gent es congrega al Jardí del Castell i, allà, s’emet una projecció de llum i so protagonitzada pel Tonet i la Pineda, dos personatges tradicionals de la cultura vila-secana. La temàtica del mapping varia cada any.
Els orígens de la festa a Vila-seca
Les fonts consultades assenyalen l’origen de la tradició dels Reis a Vila-seca durant la primera meitat del segle XX, tot i que tractant-se d'una festa tan arrelada al territori segurament la podríem situar ja al segle XIX. Sembla que a partir d’una conversa al cafè del Centre Catòlic un grup de vila-secans s’animaren a engegar aquesta tradició per tal d’alegrar una estona la vida dels nens i nenes del municipi, prou tristos pel sotrac de la guerra civil...
Els primers Reis foren: Ramon Farriol (rei negre), Esteve Graset (rei blanc) i Joan Morell (rei ros) i van arribar dalt de cavall pel Camí de Reus. Els paquets es van dur amb el vehicle de l’Antonet de l’Auto (ca Magí, el propietari de la botiga de la plaça de l’Església). L’Esperança Grasset informa que els reis es van vestir amb roba trobada. Aquell any també havien fet Els Pastorets i es va aprofitar part de la roba. Com a anècdota, Joan Morell, que hi participava, va portar el regal a una nena que havia sortit a la representació i el va descobrir!
Més informació...
Ens deia Ramon Farriol que és a partir de l’any 1942 que la festa va prendre un caire popular tal com la coneixem avui: els reis a cavall repartint les joguines casa per casa i la canalla estirant la corda des dels balcons enllumenats, per tal de localitzar la casa on calia deixar els paquets (ja que l’enllumenat dels carrers era molt escàs).
Anton Adserias afirma al Pont de Fusta i al Costumari popular que “l’any 1944... el Blanc, Joan Morell Jansà; el Ros, Esteve Graset Ferrando i el Negre, Ramon Farriol Clavé;... el camió era de l’Anton Anfrons (l’Antonet de l’Auto)...”. El mateix autor comenta que els Pastorets que cada any es feien al Centre Catòlic es recollien joguines per als petits de les famílies necessitades i els repartien a la cavalcada dels Reis.
L’any 1947 els Reis van ser Ramon Farriol, Joan Graset i Josep M. Boquera. Esteve Pujals, “el Belga”, també va fer de rei al voltant d’aquests anys. Esteve Aragonès Nogués afirma que també van fer de Rei, Antonet Clavé Samsó, Pepito Cantí i Josep M. Badia. Els paquets anaven en el camió del Tardiu, que es guarnia al mas de Miret. Com que hi havia pocs paquets, tots anaven dins de la caixa del vehicle i quedaven tapats pels guarniments. La societat el Centre Catòlic tenia cura dels vestits i les perruques es llogaven.
Josep M. Boquera ens comenta que ja en aquests anys, possiblement el 1947, l’Ajuntament va començar a obsequiar amb regals els nens pobres. Recorda amb emoció que van dur un regal a un matrimoni que vivia pobrament de demanar caritat: “la Sra. Maria de la caseta dels pobres, al final del carrer Monterols, plorava d’alegria a la vora del foc abraçada al seu marit en veure el detall portat pels reis”.
Rosita Clavé comenta que algun any els comtes donaven permís per preparar els paquets al Castell; i que el primer any que les dones van col·laborar i repartir va ser cap al 1955.
Josep M. Farriol un any va organitzar els Reis al Mas de Palano, a l’extrem oest de la Formiga, damunt la carretera de València, a l’est de les Quatre Carreteres, vora la Mina i el Camí de la Mina del Salvat. També diu Esteve Aragonès que l’any 1958 (quasi segur), la cavalcada es va fer el dia 6 al matí perquè la nit abans havia plogut. Però aquest dia de Reis al matí es va produir una memorable duplicitat: els socis de Las Vegas havien organitzat els seus Reis propis i van repartir els joguets als nens a la seva entitat. Total: 6 Reis al poble, alhora.
A començaments dels 70 també va ploure i van fer el repartiment el dia 6 de gener.
Alguns anys, els Reis des del balcó de l’Ajuntament parlaven “estranger”. Era un idioma improvisat i inventat que no entenia ningú, ni el nens ni els grans. Allí mateix al balcó hi havia el capellà (mossèn Lluís Batlle) que, una vegada finalitzat el discurs, feia la seva traducció quasi bé simultània, absolutament personal, també inventada, interessada i fent servir la forma de sermó clerical.
El 5 de gener es feia la festa a Vila-seca i el 6 s'anava a Salou i al
sanatori Villablanca.
Singularitats de la festa
Els dos pilars principals són la presència dels Reis a cavall (mula, matxo) i rebre els regals des del balcó estirant una corda. De fet “estirar la corda” s’ha convertit en sinònim de rebre els regals a casa nostra. També destaquem la llum als balcons de les cases on els Reis havien de dur els paquets. Actualment s’impulsa l’ús dels fanalets.
Quan els reis arribaven a la plaça entraven dins l’església a adorar el Nen Jesús. I després es dirigien a l’Ajuntament, on eren rebuts per les autoritats, i des del balcó s’adreçaven al públic congregat.
Actualment la festa s’ha traslladat als jardins del Castell per tal d’aglutinar més públic.
L’Esbart Dansaire escenifica el pessebre i els Reis adoren el Nen Jesús en arribar. Tot seguit es projecta un màpping i es realitza un espectacle a la façana.
El pas dels anys
L’ànima de la festa eren joves inquiets que s’organitzaven al voltant de les colles del Centre Catòlic. Un cop passat el Cap d’any, s’anava a recollir mata i fulles de palmera per tal de guarnir els carruatges.
Als anys 70 i 80, l’anomenat club de les rates (voluntaris locals) feien flors de paper lligades amb filferro a l’antiga abadia que servien per guarnir les carrosses. El dia 4 es recollien els paquets. S'utilitzaven els cavalls de la gent. Quan no en tenien suficients anaven al “picadero” de Carlos Civil a la Pineda. Un any l'Ernesto Civil va posar com a única condició que els seus fills sortissin i que no hi hagués gent al carrer major per seguretat. Un any que no hi havia prou cavalls, els va deixar la Guàrdia Civil.
Pel que fa al vestuari, Josep A. Ràfols, regidor de Cultura va fer l'encàrrec a la Rosita Clavé, modista local. Van anar a una botiga a Tarragona el 27 de desembre i a l'endemà ja tenien la tela. Fins el dia 5 va fer 23 peces de roba, reis, patges… La van ajudar a fer els ornaments la Pineda Ballvè i la Roseta Gesalí, entre d’altres. Aquelles capes es van utilitzar fins el 2019.
Més informació...
Algun any es va instal·lar un cablejat que anava del campanar cap a l’abadia per on lliscava un estel il·luminat a mida que entraven els reis a la plaça.
L’itinerari de la comitiva reial va variar: del Camí de Reus fins la plaça de l’Església, el primer any; després, des de l’Hort del Pep (carrer Galceran de Pinós, tocant a l’estació) també fins la plaça de l’Església. Els remolcs arribaven a la plaça pel carrer Major fins la baixada de l'Ajuntament, donaven el tomb a la plaça Sant Antoni i tornaven a pujar.
I així durant molts anys es va fer sempre el mateix recorregut. El dia de Sant Esteve els missatgers reials acudeixen a recollir personalment les cartes dels infants; aquests missatgers també avisen la població de l’arribada dels Reis abans de la cavalcada.
Originàriament aquest acte se celebrava a la plaça de l’Església fins l’any 2011 que es va traslladar al castell. Fins el 1989 el cap de colla fou Jesús Badia, que sempre comptà amb nombrosa col·laboració de gent del poble. Així doncs, veiem com a partir de 1980 fan de reis Jordi i Josep Morell Clavé i Xavier Xatruch. També fins el 1989 van sortir Jordi Badia, Ramon i Sisco Cardona Ballvè, Jaume Morell, Jordi Seritjol, Josep Pijoan i Demetri Sendra.
L’any 1991 es va produir una situació de compromís perquè pocs dies abans de la celebració, el grup que ho havia fet en el darrer bienni se’n va desentendre i fou Jordi Seritjol qui s’oferí a l’Ajuntament per organitzar la festa.
A partir del 92, fou Josep Pijoan qui encapçalà el grup d’organitzadors de la Festa de Reis. Alguns reis i patges d’aquests anys van ser: Xavier Vázquez, Josep Anton Garcia, Josep Pijoan, Jordi Seritjol, Oleguer Roigé, els germans Sergi i Lluís Rufin, Jordi Purqueras, Marta Castaño, Andreu Graset, Josep R. Martínez Piñol, Miquel Lafont.
Al començament d’aquesta època cada rei estava acompanyat d’un patge a cavall i un missatger, set patges a peu i dos ajudants cada remolc. Amb els anys es va passar d’uns vint-i-cinc col·laboradors a una seixantena al final.
El 1992 es van repartir 370 paquets i en acabar aquest període ja eren un miler. Sempre hi hagué un únic itinerari de repartiment. Els remolcs amb els regals es van guarnir en diferents espais: una nau frigorífica que hi havia tocant a l’avinguda Ramon d’Olzina, magatzem de Fruites Tarragona, nau de Jaume Morell. Els tractors eren de particulars i el del Sindicat Agrícola.
Eren tres tractors, un per cada Rei, més el del carbó. El material de guarniment i la roba es guardava al magatzem de la Brigada Municipal, en un contenidor i algun any a dependències de la Biblioteca. La preparació i la decoració dels remolcs s’iniciava a l’octubre, i més intensament a partir de novembre. Paral·lelament, qui havia de muntar a cavall, reis o patges, anava a fer unes pràctiques d’equitació per tal d’estar ben preparat per la gran diada. Els cavalls de la cavalcada es llogaven a Diverti Park, Fontscaldes, Ambrosio i Hermanos Santiago.
Els preus dels paquets en pessetes eren: 200, 500, 800, segons la mida; 1200, els forns, les bicicletes, els televisors, ...
El 1995 o 1996 es va constituir la Comissió de Reis i es van registrar uns estatuts per tal de protegir els participants que no hi hagués problemes amb els cavalls i el repartiment. L’any 2001, es van legalitzar els estatuts.
D’aquest període cal destacar l’any 2000 o 2001 l’arribada dels Reis en helicòpter, a la Pineda; i en cotxes antics, a Vila-seca. Els patges encarregats de recollir les cartes dels infants també van arribar al Parc de la Riera en helicòpter el dia 26.
Fins aleshores l’itinerari tradicional de la cavalcada era des del carrer de Galceran de Pinós, carrer Comte del Comte de Sicart, carrer Major, fins la plaça de l’Església. Aquest any l’arribada va ser per l’avinguda Ramon d’Olzina, carrer de la Riera, carrer de la Font, plaça de l’Església. El Rei Blanc anava en cotxe vermell; en blau, el Rei Ros; i el Rei Negre en cotxe beix. Hi havia un únic itinerari de repartiment i aquest s’acabava cap a les dotze de la nit.
L’any 2001 va ser el primer en haver-hi dones patges a cavall: Montse Vázquez i Eulàlia Marc; l’any 2002 també Marta Castaño. A partir de 2003 s’escull un nou equip per coordinar la festa, presidida per Montse Vázquez.
Fins al 2007 el repartiment es feia en un únic itinerari, tota la comitiva anava alhora; aquest any s’organitzen tres itineraris per fer tres repartiments simultanis i així arribar més aviat a les llars infantils. Casc antic i barri del Colomí; barri de la Formiga i barri Miramar; barri de les Illes, el Castell i una part de la zona propera a l'Escola Mestral. El 2008 es constitueix l’Associació de Reis de Vila-seca com a entitat sense ànim de lucre i amb l’únic objectiu d’organitzar la tradicional cavalcada de Reis.
En aquests moments, es va ampliar el seguici. El nombre de col·laboradors dels reis són més de seixanta voluntaris, estructurats dela següent manera: 3 reis, 3 missatgers, 6 patges a cavall, 3 portadors de cofres, 10 patges a peu, 6 patges de carretel·les, 2 carboners, 3 portadors de cavall, 20 col·laboradors, 1 responsable del llibre de paquets.
L’escenografia de la cavalcada és plantejada i assajada uns dies abans de la festa hi intervenen els elements que hem assenyalat anteriorment. L’any 2012 sortí una nova junta encapçalada per Marc Lorenzo. Durant aquests anys s’ha vist com la població s’ha bolcat d’una manera massiva participant en la festa. Així doncs, es va passar dels 800 paquets el 2010 als 1700 el 2019.
També en aquests anys es produí una renovació de vestuari: el 2015 es confeccionaren els vestits de la comparsa dels cavalls del carbó; el 2016 els dels patges de peu i carboners, i finalment, el 2017 es van confeccionar el vestits nous dels reis.
Es realitzà, el primer Màpping a la plaça de l’Església i posteriorment es traslladà als jardins del Castell. Allí s’hi realitza també l’escena de l’adoració, organitzada per l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina. Un cop els reis han adorat l’infant, s’inicia el màping a la façana del Castell i els parlaments d’autoritats i Reis van lligats amb el màping; la Comissió participa en buscar-ne la temàtica.
El pressupost de la festa ha anat sempre a càrrec de l’Ajuntament. Els organitzadors, constituïts en entitat o voluntaris, han administrat aquestes aportacions econòmiques per tal crear la festa.
BIBLIOGRAFIA
Biblia. Ed. ALPHA S.A./ Fundació Bíblica Catalana. Barcelona 1968.
RODRÍGUEZ, Pepe. Mitos y ritos de la Navidad. Origen y significado de las celebraciones navideñas. Ediciones B.S.A. Barcelona 1998.
CAPMANY, Aureli. Costums i tradicions catalanes. Editorial Laia. Barcelona 1982.
AMADES, Joan. Costumari Català. Volum I,Hivern. Salvat EditorsS.A./Edicions 62 S.A. Barcelona. Barcelona 1982
FERRÉ I ROIG, Josep Mª. Les cavalcades de Reis a Tarragona. 64 anys d’història (1940 - 2004). Edicions l’Agulla de Cultura Popular. 2004 Tarragona. Ed El Mèdol - REBOLL0 SÁNCHEZ, Alexandre. Més d’un segle d’il·lusió. La cavalcada dels Reis d'Orient a Montblanc. Centre d’Estudis de la Conca de Barberà. 134- Bibliografia:- -Anton Adserias Palau. El Pont de Fusta num. 161, (1993) pag. 27 i El Pont de Fusta num. 238, (1999), pàgina 31
Anton Adserias Palau. Costumari popular, (2004), pag. 95 i pag. 149
