La Cooperativa Agrícola

Ja en el s. XX, concretament l'any 1901, es va fundar la Cooperativa Agrícola, que en el 1918 aixecà un celler modernista obra de l'arquitecte Pere Domènech i Roura, fill de l'arquitecte, historiador i polític Lluís Domènech i Muntaner. El celler cooperatiu va estar obert als colliters locals del vi que n'eren socis, durant 66 anys. Actualment, l'Ajuntament és propietari del Celler de Vila-seca, un espai que ha estat transformat per a esdevenir un equipament cultural de primer ordre.

La Plaça de Voltes avui, al Centre Històric de Vila-seca

Homenatge a les víctimes de la guerra civil espanyola

La guerra civil i la post guerra

A les acaballes de la Guerra Civil espanyola, les tropes del general Franco van entrar a Vila-seca el dia 15 de gener de 1939, iniciant-se la difícil època de la postguerra.

Fins a la meitat del s. XX, Vila-seca va ser una vila rural amb unes petites indústries d'elaboració de productes derivats del camp, on els conreus predominants eren la vinya, els garrofers, les oliveres i els avellaners. També existia una molt ben considerada producció d'hortalisses i fruiters a Catalunya, a partir d'aquest moment, dècada dels cinquanta i seixanta, s'inicià de nou l'expansió industrial, afavorida per l'entrada de nou capital estranger.

Així mateix, la incipient obertura del règim polític cap a l'exterior, afavoreix l'arribada d'un nou fenomen, el turisme.

El creixement dels anys 50 i 60

Vila-seca és un dels singulars exponents, probablement el més significatiu, de l'adopció d'aquest nou model econòmic substitutiu de l'anterior, basat només en l'agricultura.

Així es com es va desenvolupar un dens teixit industrial químic a la zona compresa entre Tarragona, la Canonja, Vila-seca i el sud del terme de Reus, amb una superfície que arribarà a tenir 545 hectàrees, en estreta proximitat i convivència amb un desenvolupament turístic que creix amb força al litoral, donant aviat una important significació a la Pineda, al Cap de Salou a Salou i a Cambrils, principalment.

És d'aquest creixement i des d'aquestes localitzacions d'on sorgí l'expressió Costa Daurada, amb la voluntat de senyalar amb una sola expressió un zona que, amb el temps, caminaria cap a convertir-se amb el destí turístic més important de Catalunya i un dels més importants del món.

Vila-seca creix en població i en riquesa cultural

En aquests anys i com a conseqüència del fort creixement econòmic, el més gran que mai ha tingut lloc a Vila-seca, es produeix una arribada massiva de nous veïns, principalment procedents d'Andalusia i algunes altres regions espanyoles més minoritàriament.

Aquest fet, no previst ni planificat, origina un creixement urbanístic fort que busca resoldre de manera imminent la problemàtica de l'habitatge, sense ocupar-se ni prioritzar les infraestructures i els serveis bàsics, entre altres motius, per la migradesa de recursos de l'administració local en aquells anys i l'estretor de les seves competències en temps d'hegemonia política i administrativa del govern central.

En aquell context nasqué a Vila-seca, cap a l'any 1952, el barri de la Plana, com a resultat de la reparcel·lació de dues finques agrícoles. Posteriorment, anys després, ho feu el barri Miramar amb condicions similars i ja cap als anys setanta i vuitanta, amb unes condicions de partida força millors, els barris de la Formiga i el Colomí, com a nous eixamples urbans.

Els anys 70 a 90

Amb la progressiva democratització de la societat i de les institucions a la mort del general Franco, es recupera l'autonomia de Catalunya. Precisament per decret de 17 d'abril de 1979, signat per president de la recentment recuperada Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas, es canvien els darrers noms del municipi (Vilaseca de Solcina i Vilaseca – Salou) pel de Vila-seca i Salou.

També en aquest mateix any 1979 se celebren les primeres eleccions municipals. L'any 1989 el nucli urbà de Salou obtingué el dret a segregar-se del municipi de Vila-seca i Salou per sentència del Tribunal Suprem de l'Estat Espanyol, un fet que no impedí l'èxit i prosperitat de la zona, amb la posició puntera de Vila-seca i de Salou que viuen un dinamisme i una modernització extraordinàries, gràcies a la implantació sobre tot d'un Centre Recreatiu i Turístic de 823 hectàrees.

L'any 1993 Vila-seca aprovà un nou Pla General d'Ordenació Urbana com a instrument harmonitzador d'aquest territori divers i per planificar el futur. Aquest Pla encarà definitivament la vertebració del trinomi societat, turisme i indústria.