Edat moderna i contemporània

Escenificació de la Guerra del Francès
Escenificació de la Guerra del Francès

Edat moderna

Cap el 1582 el terme municipal conté les dues Vila-seca, el terme de la Pineda i constitueixen un territori important lligat al port de Salou, enclavament marítim que, entre d'altres funcions, garantia a l'arquebisbat el fàcil control de la zona.

Durant el s. XVI i, fins ben entrat el s. XVIII, la vila de Vila-seca pateix constants i nombrosos desembarcaments de pirates que ataquen la població de manera molt violenta. És arrel d'aquests atacs que la vila es protegeix amb dues rengles de muralles i amb nombroses torres de guaita i defensa escampades per tot el terme. Algunes de les torres construïdes en aquesta època són la de Virgili, la del Mas dels Carboners i la d'en Dolça (totes tres en bon estat a dia d'avui). A meitat del s. XVI, a causa d'aquestes freqüents incursions de la pirateria, els habitants de Barenys foren definitivament traslladats a Vila-seca.

Edat Contemporània

El s. XVII amb la Guerra dels Segadors i els començaments del s. XVIII amb la Guerra de Successió, va ser un període de transició, però ple d'episodis tràgics per la vida social de la vila que foren ocasionats per aquests dos conflictes.

És després de la Guerra de Successió, i en el transcurs del s. XVIII quan es produeix un canvi en l'economia catalana. Durant aquest temps Vila-seca va especialitzar la seva agricultura i els cultius passen a ser majoritàriament de regadiu, es cultiva sobretot la vinya, a més d'altres tipus de conreu com ametllers, avellaners, garrofers i s'aprofiten els terrenys inundables per l'arròs. Els vila-secans van conrear nous terrenys per a obtenir millors rendiments a les seves collites, ja que la proximitat al principal centre transformador i comercialitzador d'aiguardent, Reus, i al port local de Salou, com a principal port comercial de la zona, facilitaven una revalorització suplementària de la producció. Aquest bon moment provoca a Vila-seca un esclat demogràfic entre els anys 1718 i 1787, provocant un increment de població del 465%. La vila experimenta un creixement urbanístic important, ja que el nucli emmurallat no és suficient i es comencen a edificar els ravals.

La prosperitat del s. XVIII es va acabar quan, amb l'ajut del Govern, el port de Tarragona va sostreure el tràfic marítim al de Salou cap a mitjan s. XIX.

El 1833, amb la nova organització territorial en províncies, es realitzà la divisió dels termes municipals d'on sorgí Vila-seca dels Olzina, origen dels actuals municipis de Vila-seca i de Salou.